El dolor pelvià és una entitat clínica a vegades difícil de diagnosticar i tractar, ja que engloba símptomes molt variats i amb desencadenants molt diferents. A vegades pot aparèixer després del part, en altres ocasions pot estar relacionat amb infeccions urinàries o vaginals, amb l'entrada en la menopausa o després d'intervencions quirúrgiques.

Pot afectar el sistema urològic, com per exemple en el cas d'una cistitis intersticial o una síndrome de bufeta dolorosa, una síndrome prostàtica, una síndrome uretral…

També pot afectar el sistema reproductor produint dolor en òrgans genitals com en la vulvodinia, la vestibulodinia, la dispareunia, el dolor causat pel cicle menstrual…

El sistema digestiu també es pot veure implicat com en el cas de la síndrome d'intestí irritable, la colitis, la proctitis, l’estrenyiment distal, les morenes…

També pot tenir més relació amb el sistema musculo-esquelètic com en el cas de la síndrome de dolor miofascial de la musculatura del sòl pelvià, una coccigodinia, una neuràlgia del pudend…

En qualsevol dels casos sempre cal tenir en compte que en un dolor pelvià, sobretot quan és de llarga evolució, l'origen sol ser multisistèmic, amb influència de factors neuromusculoesquelétics, hormonals, immunològics, comportamentals i emocionals. D'aquí la importància de realitzar una valoració exhaustiva que abasti tots aquests factors per poder realitzar un tractament global que pugui ser efectiu.

A part de la teràpia manual serà important valorar si hi ha necessitat de generar canvis quant a hàbits alimentaris i conductuals, afegir o regular l'activitat física, augmentar el coneixement del pacient del seu cos i de la fisiologia del dolor perquè pugui arribar a tenir el control del que li està passant i participar de manera activa en la seva pròpia recuperació.