Tractaments per l’Home

PATOLOGÍA PROSTÁTICA

Dentro de la patología prostática podríamos destacar la prostatitis, el dolor pélvico crónico, la hiperplasia benigna de próstata y el cáncer de próstata.

 

PROSTATITIS

La prostatitis es una inflamación de la próstata, puede ser de causa bacteriana o no bacteriana y suele cursar con síntomas de dolor o malestar suprapúbico, lumbar, en zona perineal y genital, que en algunos casos puede aumentar con las eyaculaciones y las deposiciones. Puede asociarse a síntomas urinarios como necesidad urgente y frecuente de orinar, debilidad del chorro y goteo postmiccional.

En la mayoría de casos, el tratamiento de una prostatitis bacteriana se hace con antibióticos muy fuertes y mantenidos durante tiempos largos, debido a la dificultad de la medicación para llegar hasta la próstata y ser efectiva. Además en muchos casos hay recidivas o perpetuación de los síntomas aunque ya no se encuentren bacterias en los cultivos.

En estudios recientes se ha encontrado que el tejido prostático tiene su propio sistema de defensa que debería ser capaz de autoprotegerse de la entrada y proliferación de bacterias. Hábitos poco saludables, exceso de presión en la pelvis por tensión muscular o hiperpresión abdominal, sedestación excesiva, estilos de vida que promueven un estado inflamatorio, incluso alteraciones de la microbiota intestinal o de la boca pueden influir en que la próstata pierda su capacidad de defensa y pueda ser víctima de una infección bacteriana.

A través de un enfoque global de la patología, utilizando la terapia manual, cambio de hábitos, corrección de gestos o posiciones hiperpresivas y ejercicios específicos somos capaces de mejorar el efecto y la rapidez de los tratamientos conservadores de la prostatitis y de los síntomas asociados.

 

HIPERPLASIA BENIGNA DE PRÓSTATA (HBP):

La HBP es un aumento de tamaño de la próstata que se considera fisiológico y edad dependiente, debido a la disminución de la hormona testosterona que sufre el hombre con el paso de los años. De hecho se considera que a los 60 años el 50% de los varones tienen HBP y a los 90 años el 90%. Pero, en estudios recientes, se ha visto que la proliferación del tejido que hace crecer la próstata está muy relacionada con estilos de vida y actividades que generen aumento de presión en la pelvis e inflamación prostática mantenida. Así que si somos capaces de generar cambios sobre estos factores podremos enlentecer el proceso de crecimiento.

Los síntomas de la HBP tienen que ver con la obstrucción que genera el aumento de tamaño de la próstata sobre el conducto uretral: dificultad para iniciar y mantener el chorro, goteo postmiccional, a veces sensación de no haber vaciado del todo y, en el caso que hayamos pasado ya a una fase irritativa, puede haber necesidad de orinar con más frecuencia y con urgencia, nicturia (tenerse que levantar por la noche para orinar) y a veces molestias durante la micción. En casos más graves y avanzados se puede producir una obstrucción tan fuerte que no permita la salida de la orina produciendo una retención urinaria aguda e incontinencia por rebosamiento. Pero, a igual aumento de volumen, no todas las HBP generan la misma sintomatología; hay factores compresivos generados por un aumento de tensión de la musculatura de la pelvis, del abdomen y de la propia próstata que pueden exacerbar los síntomas. Aquí es donde la fisioterapia será el tratamiento de excelencia, a través de técnicas de terapia manual que liberen la tensión y de ejercicios hipopresivos que ayuden a quitar presión a la zona.

 

CÁNCER DE PRÓSTATA

El cáncer de próstata es el tumor maligno más frecuente del sistema genitourinario masculino. El tratamiento es casi siempre quirúrgico, aunque en algunos casos se opta por la radioterapia o la hormonoterapia.

Estudios recientes han demostrado que una inflamación mantenida en la próstata y una alteración en la microbiota pueden favorecer la aparición de un cáncer prostático, así que, una vez más, un enfoque global que tenga en cuenta la instauración de hábitos saludables y la liberación de zona pélvica ayudará en la prevención de esta patología.

Y la fisioterapia será una herramienta fundamental en la recuperación de las posibles secuelas tras el tratamiento del cáncer: la incontinencia urinaria y la impotencia.

A través de la terapia manual, la electroestimulación y de ejercicios que ayuden a mejorar el control de la continencia, podemos obtener muchos resultados, sobre todo de cara a acelerar la recuperación del paciente.


 

Incontinència Urinària:

És poc freqüent i normalment va associada a algun tipus de intervenció quirúrgica (prostatitis, carcinoma, adenoma).

La obstrucció de la pròstata i els canvis associats a la intervenció quirúrgica, provoquen una incompetència esfinteriana que radica amb la incontinència urinària.

És important començar la rehabilitació entre les 4-6 setmanes post intervenció per evitar l’atròfia esfinteriana per desús i l’aparició de mals hàbits relacionats amb la micció.

L’objectiu és millorar l’acció i la funcionalitat del sistema musculoesquelètic, tant a nivell abdominal com de perineu i aconseguir que els canvis de pressió que es produeixen a nivell abdominal amb les activitats de la vida quotidiana no impliquin fuites d’orina descontrolades. 

El tractament de fisioteràpia per aquesta disfunció es realitza per accelerar el procés de recuperació a través d’ensenyar pautes comportamentals (hàbits urinaris i defecatoris, alimentació, postura) millorar l’elasticitat dels teixits fibròtics presents a causa de la intervenció quirúrgica, millorar la propiocepció i el control motor de la faixa abdominal per millorar la gestió de les pressions intraabdominals i millorar el to muscular. 

En el nostre centre, no protocol·litzem cap tractament, els adaptem i individualitzem per cada persona en funció dels seus antecedents, diagnòstic diferencial i la seva simptomatologia.

 

 

Dolor perineal:

La prevalença està entre el 2% i el 14% dels homes. Es caracteritza per un dolor o malestar abdominal baix o sobre del pubis, dolor a la zona lumbar, pelvis menor, sòl pelvià i òrgans genitals.

Apareixen símptomes tant en el moment d’omplir com de buidar la bufeta. També es pot acompanyar d’una sensació de pes al perineu, sensació de formigueig a la zona genital, així com també molèsties relacionades amb l’activitat sexual. És una interacció del sistema emocional, immune, endocrí, metabòlic, visceral, muscular i neurològic.

És difícil d’arribar a un diagnòstic precís que permeti el tractament adequat, però un cop si arriba, el nostre equip treballa amb les millors tècniques tant físiques com neuropedagògiques perquè l’abordatge sigui el més efectiu possible.

 

Incontinència fecal:

Impossibilitat de controlar la continència de femta (tant líquida com sòlida) i de gasos. Hi ha una pèrdua de control dels esfínters de l’anus o de la sensibilitat per notar el contingut a l’ampolla rectal.

Les causes més freqüents són traumàtiques (fractures a nivell pelvià o còccix), quirúrgiques (intervenció de tumors, hemorroides, fistules), farmacològiques (quimioteràpia, radioteràpia).

Els factors a tenir en compte són l’alimentació, corregir mals hàbits defecatoris, sensibilitat del recte, recuperació del to i la força del perineu.

 

Estrenyiment:

Tècniques per normalitzar la sensibilitat del recte y del canal anal, millorar el control motor de la zona i reeducar el mecanisme d’expulsió del bol fecal. Tenir en compte els hàbits alimentaris i la ingesta de líquids.

L’estrenyiment distal és l’esforç excessiu en la defecació i/o l’absència de la necessitat defecatòria que perdura en més de tres dies. Està relacionat amb el deteriorament de la musculatura perineal.

 

Fissures anals:

Relacionades amb l’estrenyiment crònic. Al produir molt dolor, apareix una contracció reflexa de la musculatura anal que impedeix una correcta cicatrització de la fissura.

La rehabilitació consisteix en normalitzar el to muscular i restablir una correcta maniobra defecatòria sense que hi hagi contractures musculars.

 

Disfunció sexual: 

La disfunció erèctil, és la incapacitat persistent o repetida per arribar i mantenir una erecció amb suficient rigidesa que permeti una relació sexual satisfactòria. El 80% de les disfuncions erèctils son problemes d’insuficient rigidesa o manteniment, és aquí on la fisioteràpia pot actuar mitjançant tècniques de teràpia manual, electroestimulació i amb explicacions de la fisiologia sexual masculina perquè la persona entengui el context de la seva disfunció.