Tractaments per l'Home

PATOLOGIA PROSTÀTICA

Dins de la patologia prostàtica podríem destacar la prostatitis, el dolor pelvià crònic, la hiperplàsia benigna de pròstata i el càncer de pròstata.


 PROSTATITIS

La prostatitis és una inflamació de la pròstata, pot ser de causa bacteriana o no bacteriana i sol cursar amb símptomes de dolor o malestar suprapúbico, lumbar, en zona perineal i genital, que en alguns casos pot augmentar amb les ejaculacions i les deposicions. Pot associar-se a símptomes urinaris com a necessitat urgent i freqüent d'orinar, feblesa del raig i degoteig postmiccional.

En la majoria de casos, el tractament d'una prostatitis bacteriana es fa amb antibiòtics molt forts i mantinguts durant temps llargs, a causa de la dificultat de la medicació per a arribar fins a la pròstata i ser efectiva. A més, en molts casos hi ha recidives o perpetuació dels símptomes encara que ja no es trobin bacteris en els cultius.

En estudis recents s'ha trobat que el teixit prostàtic té el seu propi sistema de defensa que hauria de ser capaç d'autoprotegir-se de l'entrada i proliferació de bacteris. Hàbits poc saludables, excés de pressió en la pelvis per tensió muscular o hiperpresió abdominal, sedestació excessiva, estils de vida que promouen un estat inflamatori, fins i tot alteracions de la microbiota intestinal o de la boca poden influir en què la pròstata perdi la seva capacitat de defensa i pugui ser víctima d'una infecció bacteriana.

A través d'un enfocament global de la patologia, utilitzant la teràpia manual, canvi d'hàbits, correcció de gestos o posicions hiperpressives i exercicis específics som capaços de millorar l'efecte i la rapidesa dels tractaments conservadors de la prostatitis i dels símptomes associats.


HIPERPLÀSIA BENIGNA DE PRÒSTATA (HBP):

La HBP és un augment de grandària de la pròstata que es considera fisiològic i edat dependent, a causa de la disminució de l'hormona testosterona que sofreix l'home amb el pas dels anys. De fet es considera que als 60 anys el 50% dels homes tenen HBP i als 90 anys el 90%. Però, en estudis recents, s'ha vist que la proliferació del teixit que fa créixer la pròstata està molt relacionada amb estils de vida i activitats que generin augment de pressió en la pelvis i inflamació prostàtica mantinguda. Així que si som capaços de generar canvis sobre aquests factors podrem alentir el procés de creixement.

Els símptomes de la HBP tenen a veure amb l'obstrucció que genera l'augment de grandària de la pròstata sobre el conducte uretral: dificultat per a iniciar i mantenir el raig, degoteig postmiccional, a vegades sensació de no haver buidat del tot i, en el cas que hàgim passat ja a una fase irritativa, pot haver-hi necessitat d'orinar amb més freqüència i amb urgència, nicturia (haver-se d’aixecar a la nit per a orinar) i a vegades molèsties durant la micció. En casos més greus i avançats es pot produir una obstrucció tan forta que no permeti la sortida de l'orina produint una retenció urinària aguda i incontinència per sobreeiximent. Però, a igual augment de volum, no totes les HBP generen la mateixa simptomatologia; hi ha factors compressius generats per un augment de tensió de la musculatura de la pelvis, de l'abdomen i de la pròpia pròstata que poden exacerbar els símptomes. Aquí és on la fisioteràpia serà el tractament d'excel·lència, a través de tècniques de teràpia manual que alliberin la tensió i d'exercicis hipopressius que ajudin a disminuir la pressió a la zona.

 

CÀNCER DE PRÒSTATA

El càncer de pròstata és el tumor maligne més freqüent del sistema genitourinari masculí. El tractament és gairebé sempre quirúrgic, encara que en alguns casos s'opta per la radioteràpia o la hormonoterapia.

Estudis recents han demostrat que una inflamació mantinguda en la pròstata i una alteració en la microbiota poden afavorir l'aparició d'un càncer prostàtic, així que, una vegada més, un enfocament global que tingui en compte la instauració d'hàbits saludables i l'alliberament de zona pelviana ajudarà en la prevenció d'aquesta patologia.

I la fisioteràpia serà una eina fonamental en la recuperació de les possibles seqüeles després del tractament del càncer: la incontinència urinària i la impotència.

A través de la teràpia manual, l'electroestimulació i d'exercicis que ajudin a millorar el control de la continència, podem obtenir molts resultats, sobretot de cara a accelerar la recuperació del pacient.


INCONTINÈNCIA URINÀRIA:

És poc freqüent i normalment va associada a algun tipus de intervenció quirúrgica (prostatitis, carcinoma, adenoma).

La obstrucció de la pròstata i els canvis associats a la intervenció quirúrgica, provoquen una incompetència esfinteriana que radica amb la incontinència urinària.

És important començar la rehabilitació entre les 4-6 setmanes post intervenció per evitar l’atròfia esfinteriana per desús i l'aparició de mals hàbits relacionats amb la micció.

L'objectiu és millorar l'acció i la funcionalitat del sistema musculoesquelètic, tant a nivell abdominal com de perineu i aconseguir que els canvis de pressió que es produeixen a nivell abdominal amb les activitats de la vida quotidiana no impliquin fuites d'orina descontrolades. 

El tractament de fisioteràpia per aquesta disfunció es realitza per accelerar el procés de recuperació a través d’ensenyar pautes comportamentals (hàbits urinaris i defecatoris, alimentació, postura) millorar l’elasticitat dels teixits fibròtics presents a causa de la intervenció quirúrgica, millorar la propiocepció i el control motor de la faixa abdominal per millorar la gestió de les pressions intraabdominals i millorar el to muscular. 

En el nostre centre, no protocol·litzem cap tractament, els adaptem i individualitzem per cada persona en funció dels seus antecedents, diagnòstic diferencial i la seva simptomatologia.


DOLOR PERINEAL:

La prevalença està entre el 2% i el 14% dels homes. Es caracteritza per un dolor o malestar abdominal baix o sobre del pubis, dolor a la zona lumbar, pelvis menor, sòl pelvià i òrgans genitals.

Apareixen símptomes tant en el moment d’omplir com de buidar la bufeta. També es pot acompanyar d’una sensació de pes al perineu, sensació de formigueig a la zona genital, així com també molèsties relacionades amb l’activitat sexual. És una interacció del sistema emocional, immune, endocrí, metabòlic, visceral, muscular i neurològic.

És difícil d'arribar a un diagnòstic precís que permeti el tractament adequat, però un cop si arriba, el nostre equip treballa amb les millors tècniques tant físiques com neuropedagògiques perquè l’abordatge sigui el més efectiu possible.


INCONTINÈNCIA FECAL:

Impossibilitat de controlar la continència de femta (tant líquida com sòlida) i de gasos. Hi ha una pèrdua de control dels esfínters de l'anus o de la sensibilitat per notar el contingut a l'ampolla rectal.



ESTRENYIMENT:

Tècniques per normalitzar la sensibilitat del recte y del canal anal, millorar el control motor de la zona i reeducar el mecanisme d'expulsió del bol fecal. Tenir en compte els hàbits alimentaris i la ingesta de líquids.

L'estrenyiment distal és l’esforç excessiu en la defecació i/o l’absència de la necessitat defecatòria que perdura en més de tres dies. Està relacionat amb el deteriorament de la musculatura perineal.


FISSURES ANALS:

Relacionades amb l'estrenyiment crònic. Al produir molt dolor, apareix una contracció reflexa de la musculatura anal que impedeix una correcta cicatrització de la fissura.

La rehabilitació consisteix en normalitzar el to muscular i restablir una correcta maniobra defecatòria sense que hi hagi contractures musculars.


DISFUNCIÓ SEXUAL: 

La disfunció erèctil, és la incapacitat persistent o repetida per arribar i mantenir una erecció amb suficient rigidesa que permeti una relació sexual satisfactòria. El 80% de les disfuncions erèctils son problemes d’insuficient rigidesa o manteniment, és aquí on la fisioteràpia pot actuar mitjançant tècniques de teràpia manual, electroestimulació i amb explicacions de la fisiologia sexual masculina perquè la persona entengui el context de la seva disfunció.