PATOLOGÍA PROSTÁTICA

Dentro de la patología prostática podríamos destacar la prostatitis, el dolor pélvico crónico, la hiperplasia benigna de próstata y el cáncer de próstata.

 PROSTATITIS

La prostatitis és una inflamació de la pròstata, pot ser de causa bacteriana o no bacteriana i sol cursar amb símptomes de dolor o malestar suprapúbico, lumbar, en zona perineal i genital, que en alguns casos pot augmentar amb les ejaculacions i les deposicions. Pot associar-se a símptomes urinaris com a necessitat urgent i freqüent d'orinar, feblesa del raig i degoteig postmiccional.

En la majoria de casos, el tractament d'una prostatitis bacteriana es fa amb antibiòtics molt forts i mantinguts durant temps llargs, a causa de la dificultat de la medicació per a arribar fins a la pròstata i ser efectiva. A més, en molts casos hi ha recidives o perpetuació dels símptomes encara que ja no es trobin bacteris en els cultius.

En estudis recents s'ha trobat que el teixit prostàtic té el seu propi sistema de defensa que hauria de ser capaç d'autoprotegir-se de l'entrada i proliferació de bacteris. Hàbits poc saludables, excés de pressió en la pelvis per tensió muscular o hiperpresió abdominal, sedestació excessiva, estils de vida que promouen un estat inflamatori, fins i tot alteracions de la microbiota intestinal o de la boca poden influir en què la pròstata perdi la seva capacitat de defensa i pugui ser víctima d'una infecció bacteriana.

A través d'un enfocament global de la patologia, utilitzant la teràpia manual, canvi d'hàbits, correcció de gestos o posicions hiperpressives i exercicis específics som capaços de millorar l'efecte i la rapidesa dels tractaments conservadors de la prostatitis i dels símptomes associats.

HIPERPLASIA BENIGNA DE PRÓSTATA (HBP):

La HBP és un augment de grandària de la pròstata que es considera fisiològic i edat dependent, a causa de la disminució de l'hormona testosterona que sofreix l'home amb el pas dels anys. De fet es considera que als 60 anys el 50% dels homes tenen HBP i als 90 anys el 90%. Però, en estudis recents, s'ha vist que la proliferació del teixit que fa créixer la pròstata està molt relacionada amb estils de vida i activitats que generin augment de pressió en la pelvis i inflamació prostàtica mantinguda. Así que si somos capaces de generar cambios sobre estos factores podremos enlentecer el proceso de crecimiento..

Els símptomes de la HBP tenen a veure amb l'obstrucció que genera l'augment de grandària de la pròstata sobre el conducte uretral: dificultat per a iniciar i mantenir el raig, degoteig postmiccional, a vegades sensació de no haver buidat del tot i, en el cas que hàgim passat ja a una fase irritativa, pot haver-hi necessitat d'orinar amb més freqüència i amb urgència, nicturia (haver-se d’aixecar a la nit per a orinar) i a vegades molèsties durant la micció. En casos més greus i avançats es pot produir una obstrucció tan forta que no permeti la sortida de l'orina produint una retenció urinària aguda i incontinència per sobreeiximent. Però, a igual augment de volum, no totes les HBP generen la mateixa simptomatologia; hi ha factors compressius generats per un augment de tensió de la musculatura de la pelvis, de l'abdomen i de la pròpia pròstata que poden exacerbar els símptomes. Aquí és on la fisioteràpia serà el tractament d'excel·lència, a través de tècniques de teràpia manual que alliberin la tensió i d'exercicis hipopressius que ajudin a disminuir la pressió a la zona.

CÁNCER DE PRÓSTATA

El càncer de pròstata és el tumor maligne més freqüent del sistema genitourinari masculí. El tractament és gairebé sempre quirúrgic, encara que en alguns casos s'opta per la radioteràpia o la hormonoterapia.

Estudis recents han demostrat que una inflamació mantinguda en la pròstata i una alteració en la microbiota poden afavorir l'aparició d'un càncer prostàtic, així que, una vegada més, un enfocament global que tingui en compte la instauració d'hàbits saludables i l'alliberament de zona pelviana ajudarà en la prevenció d'aquesta patologia.

Y la fisioterapia será una herramienta fundamental en la recuperación de las posibles secuelas tras el tratamiento del cáncer: la incontinencia urinaria y la impotencia.

A través de la teràpia manual, l'electroestimulació i d'exercicis que ajudin a millorar el control de la continència, podem obtenir molts resultats, sobretot de cara a accelerar la recuperació del pacient.

INCONTINENCIA URINARIA:

Es poco frecuente y normalmente va asociada a algún tipo de intervención quirúrgica (prostatitis, carcinoma, adenoma).

La obstrucción de la próstata y los cambios asociados a la intervención quirúrgica, provocan una incompetencia esfinteriana que radica con la incontinencia urinaria.

És important començar la rehabilitació entre les 4-6 setmanes post intervenció per evitar l’atròfia esfinteriana per desús i l'aparició de mals hàbits relacionats amb la micció.

L'objectiu és millorar l'acció i la funcionalitat del sistema musculoesquelètic, tant a nivell abdominal com de perineu i aconseguir que els canvis de pressió que es produeixen a nivell abdominal amb les activitats de la vida quotidiana no impliquin fuites d'orina descontrolades. 

El tratamiento de fisioterapia por esta disfunción se realiza para acelerar el proceso de recuperación a través de enseñar pautas comportamentales (hábitos urinarios y defecatorios, alimentación, postura) mejorar la elasticidad de los tejidos fibróticos presentes a causa de la intervención quirúrgica, mejorar la propiocepción y el control motor de la faja abdominal para mejorar la gestión de las presiones intraabdominales y mejorar el tono muscular. 

En nuestro centro, no protocolizamos ningún tratamiento, los adaptamos e individualizamos por cada persona en función de sus antecedentes, diagnóstico diferencial y su sintomatología.

DOLOR PERINEAL:

La prevalencia está entre el 2% y el 14% de los hombres. Se caracteriza por un dolor o malestar abdominal bajo o sobrio del pubis, dolor a la zona lumbar, pelvis menor, suelo pélvico y órganos genitales.

Aparecen síntomas tanto en el momento de llenar como de vaciar la vejiga. También se puede acompañar de una sensación de peso al periné, sensación de hormigueo en la zona genital, así como también molestias relacionadas con la actividad sexual. Es una interacción del sistema emocional, inmune, endocrino, metabólico, visceral, muscular y neurológico.

És difícil d'arribar a un diagnòstic precís que permeti el tractament adequat, però un cop si arriba, el nostre equip treballa amb les millors tècniques tant físiques com neuropedagògiques perquè l’abordatge sigui el més efectiu possible.

INCONTINENCIA FECAL:

Impossibilitat de controlar la continència de femta (tant líquida com sòlida) i de gasos. Hi ha una pèrdua de control dels esfínters de l'anus o de la sensibilitat per notar el contingut a l'ampolla rectal.

ESTREÑIMIENTO

Tècniques per normalitzar la sensibilitat del recte y del canal anal, millorar el control motor de la zona i reeducar el mecanisme d'expulsió del bol fecal. Tenir en compte els hàbits alimentaris i la ingesta de líquids.

L'estrenyiment distal és l’esforç excessiu en la defecació i/o l’absència de la necessitat defecatòria que perdura en més de tres dies. Està relacionat amb el deteriorament de la musculatura perineal.

FISURAS ANALES:

Relacionades amb l'estrenyiment crònic. Al produir molt dolor, apareix una contracció reflexa de la musculatura anal que impedeix una correcta cicatrització de la fissura.

La rehabilitación consiste al normalizar el tono muscular y restablecer una correcta maniobra defecatoria sin que haya contracturas musculares.

DISFUNCIÓN SEXUAL: 

La disfunción eréctil, es la incapacidad persistente o repetida para llegar y mantener una erección con suficiente rigidez que permita una relación sexual satisfactoria. El 80% de las disfunciones eréctiles sus problemas de insuficiente rigidez o mantenimiento, es aquí donde la fisioterapia puede actuar mediante técnicas de terapia manual, electroestimulación y con explicaciones de la fisiología sexual masculina porque la persona entienda el contexto de su disfunción.